mañana será otro día.
no será 14 de Febrero. no habrá regalos y no habrá propaganda de El Corte Inglés. la bandeja de entrada no estará repleta de mails invitando a consumir, ni el metro verá pasear por sus vagones a mujeres con ramos de rosas en brazos.
ciertamente, mañana será otro día..
..otro día para seguir celebrando y demostrando.
t'estimo
todos esos libros y esos discos arderán. esa ropa y esas cartas, irán detrás. en lo alto de la pira mis amigos me saludan. y mis padres, mis hermanos y tú, me sonreís. cuando empiece a llover ceniza sentiré un desgarro extasiado, sangraré.
14 febrero 2012
06 febrero 2012
cuando ella toca el piano
quan ella toca el piano és diferent
és senzillament com estar al costat del foc
es posa molt nerviosa quan li escolta gent
molt graciosament sempre comença a gesticular
i surt al carrer i saluda a tothom
té un segon per Roby, el gos més lleig del món
i cuida a la gent com ningú
a costa de si mateixa sovint
jo em parteixo amb la justícia
"ja veuràs, ja veuràs" em diu
"si ets incapaç de donar de més"
jo visc en una ciutat que està malalta
i Barcelona sobreviurà gràcies a ella
i des d'un racó, observo
al meravellós ser deixant les seves petjades
avui toca el rescat del pobre home del temps
que s'ha quedat en blanc
i ella sap el que és passar-ho malament
i té la línia ocupada
per tota la gent abandonada
i ella els diu que tot anirà bé
Suscribirse a:
Entradas (Atom)