quan ella toca el piano és diferent
és senzillament com estar al costat del foc
es posa molt nerviosa quan li escolta gent
molt graciosament sempre comença a gesticular
i surt al carrer i saluda a tothom
té un segon per Roby, el gos més lleig del món
i cuida a la gent com ningú
a costa de si mateixa sovint
jo em parteixo amb la justícia
"ja veuràs, ja veuràs" em diu
"si ets incapaç de donar de més"
jo visc en una ciutat que està malalta
i Barcelona sobreviurà gràcies a ella
i des d'un racó, observo
al meravellós ser deixant les seves petjades
avui toca el rescat del pobre home del temps
que s'ha quedat en blanc
i ella sap el que és passar-ho malament
i té la línia ocupada
per tota la gent abandonada
i ella els diu que tot anirà bé
No hay comentarios:
Publicar un comentario